La tipologia d’esportistes que arriben a professionals és molt variada, però l’experiència en el sector em diu que el camí seguit per tots ells és molt similar. Inicis prematurs, amb molta ajuda i sacrifici de la família en temps i diners. I, de pas, deixadesa de la formació acadèmica a mesura que augmenten les hores d’entrenaments i competició. Molts pocs poden, o volen, afegir un pla alternatiu en forma d’estudis davant de la possibilitat de guanyar-se la vida fent els que els apassiona.
Criticable? De cap manera. Tothom ha de poder perseguir els seus somnis i posar-hi tot de la seva part per abastar-los. I, a més, proposo que es pensi en gran, almenys tant en gran com la força de voluntat i fermesa amb la que s’entrena i es persegueixen els anhels esportius.
La realitat i les estadístiques ens indiquen que molts no assoliran el Dorado i acabaran en els partits, curses o competicions d’amateurs, mirant de reüll amb enveja a companys campions i/o milionaris més afortunats. I també observant sorpresos com els estudis han portat a d’altres a fites extraordinàries.
Fins aquí l’elecció de cadascú en la cerca de l’èxit i la realització personal. I els imponderables? En aquests ningú hi pensa, tothom es creu intocable. I una forma de truncar el camí és una lesió amb seqüeles, que de la nit al dia t’aparta del món professional i d’omplir el compte corrent per viure dignament la resta de la vida. O en el més fatal del casos la mort, deixant una familia sovint incapaç de mantenir el ritme de vida actual.
I aquí és on entra una pòlissa de vida i accidents per a esportistes professionals. Cal valorar quan s’ha invertit en una carrera esportiva i quan es pot acabar guanyant si els astres segueixen alineats. I cobrir aquests guanys possibles assegurant-ne una part. Invertir en el sou dels propers anys té menys ‘glamour’ que comprar un esportiu, un rellotge de luxe o una promoció immobiliària. Cal formació per entendre que un percentatge insignificant del sou s’ha de destinar a cobrir el que guanyaré si la salut i la condició física m’ho permeten.
I cal pensar en la familia, sovint sacrificada també en la cerca d’aquest títol, medalla o reconeixement. En parella i fills que a voltes es queden a casa mentre l’esportista competeix, a voltes han de canviar de residència per exigències del guió i sempre pateixen a l’ombra igual que el protagonista.
Cobrir-se a un mateix és una obligació. Cobrir als que t’estimes una exercici de responsabilitat.
Estic aquí per assessorar-te, perquè els esportistes que toquen de peus a terra van un pas per endavant.
Oferir assegurances i productes financers de qualitat per a clients exigents i que volen viure tranquils.
Sóc tan exigent com ells i treballo des de l’empatia, el rigor i la professionalitat. Valoro el servei per sobre de tot.